Bernart

Da Wikipedia, l'enciclopedia libera.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

Bernart o Bernatz (... – ...; fl. XIII secolo) è un interlocutore che compare in cinque diverse tenzone o partimen insieme ad altri cinque trovatori occitani, quali Guigo (probabilmente Guigo de Cabanes), Bertran, Blacatz, Gaucelm (probabilmente Gaucelm Faidit) e Elias (forse Elias d'Ussel)[1].

Partimen tra Guigo e Bernart

           [Guigo]
           Ar parra si sabetz triar,
           Bernatz, ni chausir per razo
           qual volriatz ad ops d'amar:
           un mantelh fach d'aital faisso
           que ja dona de re de no no.us dia,
           o una lansa dura ab fer trencan
           qu'ab cavalier pro d'armas ni prezan
           no.us encontre que derrocatz no.n sia.

           [Bernart]
           Guigo, anc tot so que volc far
           Rotlan ab son bran fort e bo
           no poc complir ni acabar,
           per qu'a la lansa dic de no;
           lo mantelh vuelh per la genser que sia,
           qu'ab lieys auray tot quan vuelh ni deman,
           et ieu vuelh may complir tot mon talan
           que voler so que complir no poiria.[2]

           [...]

Partimen tra Bernart e Blacatz

           [Bernart]
           Segner Blacaz, ben mi platz e m'ajenza
           que.m respondatz d'aizo qu'eu vos voil dir.
           Cal volriaz [a] vostr'obs retenir
           de doas domnas: bonas son ses falenza,
           d'una beutat e d'un joven,
           mais l'una val mais veramen;
           et cella aurez sol un jorn l'an
           c'a maior prez, l'autr'a vostre talan?

           [Blacatz]
           Amic Bernart, segont ma conoissenza
           vos respondrai cal deu om mais grazir.
           Ades mi platz on plus m'en pois jauzir
           de ma domna, mas per la mais-valenza
           prenc.ab tot meinz de jauzimen,
           cella c'om ten per plus valen:
           s'eu tot m'en suffre plus d'afan
           endreit d'amor, am mais la plus prezan.[3]

           [...]

Partimen tra Bernart e Elias

           [Bernart]
           N'elyas, de dos amadors
           me digatz qals ama plus fort:
           l'us non pot a dreg ni a tort
           mudar qe non parle soven
           de sa domna ab tota gen;
           l'autre no.m parl' a nulla ren qe sia,
           mas en son cor remira nuech e dia,
           pessan, com leis puesca servir en grat:
           ara chausetz lo plus enamorat!

           [Elias]
           En Bernart, plus destreign amors
           l'amic qi non ha nul confort,
           s'en parlan no.s dona conort
           de leis q'ama plus coralmen,
           cant en pot parlar d'avinen,
           qe l'apensat qi tostemps penssaria;
           amar pot el, mas no lo semblaria.
           q'ades parl' om d'aqo qe.l ven a grat,
           e se cal' om qant no.n a volontat.[4]

           [...]

Tenso tra Bernart e Gaucelm

           [Bernart]
           Gauselm, no·m puesc estener
           c'ab vos, iratz, no contenda,
           qu'en talant ai qu'ieu defenda
           las donas a mon poder,
           que vos aug descaptener;
           c'una·m rent cortez'esmenda
           que m'avia fait doler;
           per qu'eu, en lor captener,
           tanh que mos bels digz despenda.

           [Gaucelm]
           Bernart, be sapchatz de ver
           que no vezem que be prenda
           a nuill qu'en dona s'entenda,
           per qu'ie·us ho fauc ans saber
           que fol vo·n fassatz tener,
           ni qu'ela s'amor vos venda;
           e no·i metatz vostr'aver,
           que ben poiriatz decazer,
           s'aviatz mil marcx de renda.[5]

           [...]

Note[modifica | modifica wikitesto]

  1. ^ Trobar, Bernart (PC 52), su tempestsolutions.com. URL consultato il 14 marzo 2013.
  2. ^ (FR) Ruth Harvey, Linda M. Paterson, Anna Radaelli, Claudio Franchi, WalterMeliga, The Troubadour Tensos and Partimens: A Critical Edition, vol. 1, 2010, p. 497. URL consultato il 14 marzo 2013.
  3. ^ The Troubadour Tensos and Partimens..., op. cit., p.133-140
  4. ^ (FR) Troubadours D'ussel, a cura di Jean Audiau, 1973, pp. 89-90. URL consultato il 14 marzo 2013.
  5. ^ Rialc, Bernart · Gaucelm, su rialto.unina.it. URL consultato il 14 marzo 2013.

Voci correlate[modifica | modifica wikitesto]