Utente:Morbius/Laboratorio/Traduzioni

Per chi voglia lavorare alla traduzione di questa voce, può continuare qui, in ns0

	Questo utente sa tradurre dalla lingua inglese all'italiano.

The naval Battle of Les Formigues (Catalan) took place probably in the early morning of 4 September 1285 near Les Formigues Islands, about 85 km northeast of Barcelona, when a Catalan-Sicilian galley fleet commanded by Roger of Lauria defeated a French and Genoese galley fleet commanded by Guilhem de Lodeva, Henry di Mari, and John de Orrea. There are three almost completely different accounts of this battle in Ramon Muntaner, Bernard Desclot, and the Gesta comitum Barchinonensium. The Gesta places the battle at Las Formigueres (or Formigas), while Muntaner favoured a location off Roses (Rosas) to the north. Either Lauria or the French were ashore for the night and encountered by the other, or they were both at sea when the encounter took place. The accounts agree that it happened at night, which was unusual for medieval naval battles, but suited Lauria who was skilled at night-fighting. He used two lanterns on each galley to increase his apparent numbers. Ten to sixteen Genoese galleys under John de Orreo fled, leaving about fifteen to twenty French galleys to be captured, and some others sunk or burnt. The troubadour Joan Esteve blamed treachery for the capture of the French admiral Guilhem.

	Questo utente sa tradurre dalla lingua catalana all'italiano.

La Batalla naval de les Formigues tingué lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, durant el regnat de Pere II el Gran, prop de les illes Formigues. L'estol català, comandat per l'almirall Roger de Llúria, vencé el francès de Felip III l'Ardit.[1] Taula de continguts [amaga] 1 Antecedents 2 La Batalla 3 Conseqüències 4 Referències [modifica]Antecedents

Article principal: Croada contra la Corona d'Aragó

Roger de Llúria El 1285, el rei de França Felip III l'Ardit decidí envair Catalunya amb un gran exèrcit, al que el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a recolzar al seu cosí Carles I d'Anjou en conflicte amb la Corona d'Aragó pel tron de Sicília. El Rei de Mallorca, Jaume II, també el recolzava. A Catalunya, el rei Pere el Gran havia ofès als nobles a causa del vigorós exercici de l'autoritat reial, rebent escàs suport per la seva part. Tanmateix, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren a les ciutats i al camp en contra d'ells. L'exèrcit invasor avançava lentament, rendint les obstinadament defensades ciutats una per una, comptant amb la cooperació d'una flota, estacionada en esquadrons al llarg de la costa, els quals portaven subministres des de Narbona i Aigües Mortes. De fet, les línies de subministrament depenien totalment de la flota francesa. El rei Pere es va adonar que la interrupció de les línies de subministres franceses els forçaria amb tota seguretat a retirar-se. Per això, estava disposat a arriscar Sicília durant un temps, i cridà a la flota catalana, sota el comandament de Roger de Llúria, de Palerm a la costa catalana. L'almirall arribà a Barcelona el 24 d'agost, éssent informat de la disposició de la flota francesa. [modifica]La Batalla

Roger de Llúria es va adonar que si podia trencar el centre de la línia dels esquadrons, de tant estirada com estava podria posteriorment desfer-se dels extrems. En la nit del 28 d'agost, va caure sobre l'esquadró central de la flota francesa prop de les Illes Formigues. La flota catalana va encerclar les línies enemigues i, amb un ús enèrgic dels esperons, així com una destructiva pluja de virots llançats amb ballestes, que arrasà les cobertes franceses, la victòria fou completa. La derrota francesa va ser seguida, com era habitual en las guerres navals de l'època, per una matança massiva. A continuació, Roger es va aproximar a Roses, i la nit del 3 al 4 de setembre enganyà l'esquadra francesa estacionada allí disfressant-se amb els colors francesos. En mar obert, els francesos van ser derrotats. Roses va ser recapturada i els subministraments enmagatzemats allí capturats. « A partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó » — Roger de Llúria, 1285 [modifica]Conseqüències

Roger de Llúria ordenà als almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol que, mentre ell provava de recuperar Roses, s'enduguessin a Barcelona tots els vaixells francesos que havien quedat a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.[2] Aquesta derrota naval junt amb la que es va produir a terra en el coll de Panissars, va forçar a Felip III a retirar-se. Felip, greuement malalt, moriria a Perpinyà. Tanmateix, els francesos mantingueren l'ocupació de la Vall d'Aran fins el 1313, en què va ser recuperada per Jaume II, el qual va restituir els "usos y constitucions" dels seus habitants, suprimits pels francesos. La derrota francesa va suposar també la confiscació del regne de Mallorca per part del rei Pere. Jaume II de Mallorca no recuperaria el seu regne fins al 1295. [modifica]Referències

↑ Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV) ↑ Enciclopèdia.cat, Palamós