Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp VI

Da Wikisource.
Capp VI

../Capp V ../Capp VII IncludiIntestazione 8 dicembre 2023 75% Da definire

Capp V Capp VII

[p. 17 modifica]

Capp VI.

G
UARDEE de no fà i vost oper bonn sott ai œucc di omen, cont l’ideja de vess vist de lor: se de nò en sarii minga compensaa de vost Pader, che l’è in ciel.

2 Quand donca te faree limosina, sonna minga la [p. 18 modifica]tromba denanz de tì, come fan i impostor in di ges, e su per i piazz, per vess lodaa di omen: ve disi la veritaa, che quist chì han già goduu la soa paga.

3 Ma quand tì te fee limosina, fa in mœud, che la toa sinistra la sappia minga quell, che fa la toa dritta:

4 Per fà, che la toa limosina la sia de noscondon, e tò Pader, ch ’ el ghe ved anca de denter, el te compensarà lu.

5 E quand preghee, fee minga come fan i impostor, che cerchen de mettes a pregà o in di ges o in principi di strad, per vess veduu di omen: in veritaa mi ve disi, che quist han giamò ricevuu el fatt sò.

6 Ma tì quand te vœut dii orezion, va in cà toa, e dopo saraa su l’uss, prega in segrett tò Pader: e tò Pader, ch’el ghe ved anca de dent, el te compensarà lu.

7 In di orezion disii minga su tanti paroll, come fan i pagan. Perchè lor creden col di su on bordell d’orezion de vess contentaa.

8 Cerchee donca de vess minga compagn de lor. Perchè vost Pader el sa cossa gh’avii besogn, prima che gh’el domandee.

9 Vialter donca per pregà farii inscì: Pader noster, che te see in ciel: che sia santificaa el tò nomm. [p. 19 modifica]

10 Che vegna el tò regno. Che sia pur faa quell, che te vœut tì, tant in ciel, come in terra.

11 Dann incœu el noster pan tant de stà in pee.

12 E perdonem i noster debit, istess come nun ghe perdonem a quij tai, che ne dev quajcoss.

13 E metten minga in brusa de fà peccaa. Ma tegnen a la larga del maa. E che la sia insci.

14 Perchè se vialter ghe perdonarii ai omen i sœu maronad: anca el Signor voster Pader el ve perdonarà i voster scarpon.

15 Ma se vialter perdonarii minga ai omen i sò scappusciad: nanca el Signor el ve perdonarà i voster.

16 Quand pœu digiunee, fee minga el malinconegh come fan i impostor cattiv. Perchè lor se desconscen la faccia, per fà capi ai omen, che digiunen. In veritaa mi ve disi, che lor han già avuu el fatt sò.

17 Ma tì, quand te digiunet, vonget el coo, e lavet la faccia,

18 Per fà, che no te veden i omen, che te digiunet, ma to Pader de noscondon: e tò Pader, ch’el te ved de noscondon, el te ne ricompensarà lu.

19 Cerchee minga de mett a mucc tesor su la terra: indove la rusgen, e i vermen i sassinen: e indove i lader i dessotteren, e i roben. [p. 20 modifica]

20 Ma cerchee de trà insemma di tesor per el ciel: indove la rusgen, e i vermen i consumen minga, e i lader nè i dessotteren, nè i roben.

21 Perchè indove te gh’ hee el tò tesor, te gh’hee el tò cœur.

22 La lumm del corp l’è el tò œucc. S' el tò œucc el sarà sempliz: tutt el tò corp el sarà trasparent.

23 Ma se el tò œucc el sarà guast: tutt el tò corp el sarà nebbiaa. Se pœu la lus, che te gh’ hee in tì, la deventa scura: cossa sarà el scur?

24 Nissun pò servì duu padron: perchè o l’odiarà vun, e ’l ghe vorarà ben a l’alter: o el ghe vorarà ben al primm, e ’l despresiarà el segond. Podii minga servi in l’istess temp el Signor, e i danee.

25 Per quest ve disi: Cascev minga né de quell, che avii de drovà per viv, nè de quell, che avii de drovà per quattav el corp. La vitta la var minga pussee de la robba de mangià: e ’l corp pussee del vestii?

26 Guardee ai usej de l’aria, che nè somennen, né tajen, nè impienissen i granee: e ’l voster Pader je manten. Vialter sii minga on bell tocch pussee de lor?

27 Ma chi l’è de vialter, che pensandegh podarav trovà el vers de slonga d’on trabucch la soa statura?

28 E perchè ve ciappee fastidi per el vestii? Fee a [p. 21 modifica] ment come cressen i gili in campagna: quij là nè lavoren, ne filen.

29 Eppur mi ve disi, che nanca Salomon cont tutt i mezzi, ch’el gh’aveva, l’è mai staa vestii come vun de quist chì.

30 Se donca el Signor el vestiss a sta manera l’erba del camp, che incou la gh’è, e doman la feniss in del forno: quanto pussee vialter, o. gent de роса fed?

31 Donca vialter cruzziev minga col dì: Cosse mangiaremm, cosse bevaremm, o de cossa se vestiremm?

32 Quist hin robb, che cerca chi se sia. Quand voster Pader el sa benissem, che vialter gh’avii besogn de tutt sti robb.

33 Cerchee donca prima de tutt el trionf del Signor e la soa giustizia: e gh ’ avarii de soramaross tutt sti robb.

34 Sicché cascev minga per el doman. Perchè el doman el ghe pensarà lu. L’è assee vegh on fastidi al di.