Clara d'Anduza

Da Wikipedia, l'enciclopedia libera.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

Clara d'Anduza (1200 circa – ...) è stata una trobairitz occitana della prima metà del XIII secolo, probabilmente nata nella famiglia governante dei signori di Anduze (Gard).

Potrebbe essere stata la donna amata da Uc de Saint Circ. Così si legge nella razo di Uc:

«N'Uc de Saint Circ […] si amava una dompna d'Andutz, qe avea nom ma dompna Clara. Mout fo adrecha et ensenhada et avinenz e bella; et ac gran volontat de pretz et d'esser auzida loing et pres, et d'aver l'amistat et la domestighessa de las bonas dompnas et des valenz homes. Et N'Uc conoc la volontat d'ella et saup li ben servir d'aiso q'ella plus volia; qe non ac bona dompna et totas aqellas encontradas con qal ell non fezes qe l'agues amor et domestigessa, et no·ill fezes mandar letras et salutz et joias, per acordansa et per honor […]» (Boutière-Shutz 1964, pp. 244–245, dove si può leggere anche la traduzione in francese).

Fu forse la destinataria di un salut di Azalais d'Altier. Probabilmente conobbe il trovatore Pons de Capduelh.

L'unico componimento pervenutoci è la canso En greu esmay et en greu pessamen:

  1. En greu esmay et en greu pessamen
  2. an mes mon cor et en granda error
  3. li lauzengier e ·l fals devinador,
  4. abayssador de joy e de ioven,
  5. qar vos q' eu am mais que res qu' el mon sia
  6. an fait de me departir e lonhar,
  7. si q' ieu no ·us puesc vezer ni remirar,
  8. don muer de dol, d'ira e de feunia.
  9. Selh que ·m blasma vostr' amor ni ·m defen
  10. no podon far en re mon cor mellor,
  11. ni ·l dous desir qu' ieu ai de vos maior
  12. ni l'enveia ni ·l dezir ni ·l talen;
  13. e non es hom - tan mos enemicx sia -
  14. si ·l n' aug dir ben, no ·l tenha en car
  15. e, si ·n ditz mal, mais no ·m pot dir ni far
  16. neguna re que a plazer me sia.
  17. Ia no ·us donetz, belhs amicx, espaven
  18. que ia ves vos aia cor trichador,
  19. ni qu' ie ·us camge per nul autr' amador,
  20. si ·m pregavon d'autras donas un cen;
  21. qu' amors que ·m te per vos en sa bailia
  22. vol que mon cor vos estuy e vos gar
  23. e farai o; e, s' ieu pogues emblar
  24. mon cors, tals l' a que iamais non l'auria.
  25. Amicx, tan ai d'ira e de feunia
  26. quar non vos vey, que quant yeu cug chantar
  27. planh e sospir, per qu' ieu no puesc so far
  28. a mas coblas que ·l cors complir volria.

(Ediz.: Rieger 1991, 33)

Bibliografia[modifica | modifica wikitesto]

  • Angelica Rieger, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus, Tübingen, Niemeyer, 1992. ISBN 3-484-52233-X.
  • (EN) Bruckner, Matilda Tomaryn; Shepard, Laurie; and White, Sarah. Songs of the Women Troubadours. New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-0817-5.
  • Jean Boutière - A..-H. Schutz, Biographies des Troubadours. textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles, Paris, Nizet, 1964 (razo Uc de Saint-Circ, p. 244)
  • Doris Earnshaw, The Female Voice in Medieval Romance Lyric, American university studies. Romance languages and literature. Series II, 1988. ISBN 0-8204-0575-2.
  • William D. Paden, The Voice of the Trobairitz:Perspectives on the Women Troubadours, Philadelphia, University of Pennsylvania Press, 1989. ISBN 0-8122-8167-5.
  • Peter Dronke, Women Writers of the Middle Ages, New York, Cambridge University Press, 1984. ISBN 0-521-25580-5.

Voci correlate[modifica | modifica wikitesto]

Controllo di autoritàVIAF (EN32235283 · ISNI (EN0000 0000 0322 9995 · CERL cnp00226883 · Europeana agent/base/17894 · GND (DE101724861 · BNF (FRcb14541105n (data) · WorldCat Identities (ENviaf-32235283
  Portale Biografie: accedi alle voci di Wikipedia che trattano di biografie