Cerverí de Girona

Da Wikipedia, l'enciclopedia libera.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Taflamart, una poesia pig latin occitana di Cerverí

Cerverí de Girona (in spagnolo Guillermo de Cervera, in catalano Guillem de Cervera) o Serveri de Girona (Gerona, ... – ...; fl. 1259-1285) è stato il più prolifico dei trovatori con le sue quasi 114 poesie liriche e altri lavori, tra cui un ensenhamen di proverbi per suo figlio, per un totale di circa 130 componimenti.

Vita e opere[modifica | modifica wikitesto]

Era attivo come poeta alla corte di Giacomo il Conquistatore e Pietro il Grande. Scrisse pastorelle e sirventes e la sua tematica principale riguardava la complessità della vita di corte. Delle sue composizioni nessuna musica è sopravvissuta.

Cerverí trascorse un certo periodo sotto il mecenatismo e alla corte di Ugo IV e Enrico II di Rodez. Si trovava in Spagna nel 1269, nell'entourage dell'allora infante Pietro il Grande. Con i colleghi trovatori Folquet de Lunel e Dalfinet accompagna Pietro a Toledo. Il 26 aprile a Riello, nei pressi di Cuenca, riceve un solidus per i suoi servigi. La Cobla en sis lengatges ("Strofa in sei lingue") di Cerverí ricalca il metro di Al bon rey q'es reys de pretz car di Folquet o Bel m'es ab motz leugiers a far di Sordel.

Cerverí scrive Si per tristor, per dol no per cossir, un planh, il 26 agosto 1276 per la morte di Giacomo il Conquistatore, diretto e quasi personale. Il trovatore chiede alla Vergine Maria di mostrare tanta misericordia per Giacomo così come lui sulla terra, in riferimento alla sua istituzione dell'Ordine Mercedario a Barcellona. Il poeta Matieu de Caersi scrive per Giacomo un planh molto diverso, Tant suy marritz que no.m puese alegrar, dal tono moralistico e religioso.

Componimenti[1][modifica | modifica wikitesto]

  • L'autre jorn, cavalcan (poema allegorico politico, detto anche Faula del Rosinyol)
  • En nom del Payre e del Fill (preghiera, detta anche Oracio de tot dia)
  • Per ço car neguns homs no pot adreyt ne be (sermone)
  • Per ço con hom carnal no pot sens mort passar (sermone, detto anche testament)

Ballate[modifica | modifica wikitesto]

  • A la plug' e al ven iran (detta anche Espingadura)

Cansos[modifica | modifica wikitesto]

  • A vos me suy, Bona domna, donatz (detta anche La canso de les letres)
  • De pena·n mal e de mal en martire
  • Manh ric mi demando si am
  • S'ieu fos tan ricx que pogues gent passar
  • Tans affans pesans e dans tan grans

Coblas esparsas[modifica | modifica wikitesto]

  • Gentils domna, vença·us humilitatz (detta anche La cobla d'en Cerveri que sa dona dix que no li daria un bays si son pare no lam pregava)
  • Prometre ses dar es aytals (cobla seguita da un invio)

Dansa[modifica | modifica wikitesto]

  • Com es ta mal enseynada (detta anche Peguesca d'en Cerveri)
  • Pus no vey leys cuy son amics (detta anche Balada d'en Cerveri)
  • Tant ay el cor d'alegrança (detta anche Sirventes-dança d'en Cebveri).

Maldit bendit[modifica | modifica wikitesto]

  • Ascout qui vol ausir / Si volets dir de vi (poema narrativo)

Pastorela[modifica | modifica wikitesto]

  • En may, can per la calor (Romanza-pastorella)
  • Entre Caldes e Penedes
  • Entre Lerida e Belvis
  • Pres d'un jardi encontrey l'altre dia

Planh[modifica | modifica wikitesto]

  • Joys ni solaz, pascors, abrils ne mays (detto anche Lo plant d'en R. de Cardona que feu en Cerveri)

Sirventes[modifica | modifica wikitesto]

  • [A] greu pot [nuyl] hom conoixer en la mar (detto anche Lo vers de la falsa femna)
  • Batl'e jutg'e cossellier d'aut senhor
  • Cavalers e sirvens (detto anche Lo vers qual se tany d'esser cavallers)
  • Cuenda chanso, plazen, ses vilanatge
  • Del mon volgra que son noms dreitz seguis
  • En mal punh fon creada
  • Entr' Arago e Navarra jazia (detto anche Lo sopni que fets en Cerveri)
  • No val jurars lay ont falh lialtatz
  • Pus semblet genier amors
  • Qui bon fruit vol recoyllir be semena (detto anche Miga canso)
  • Si tot s'es braus l'ayrs e·l mes (detto anche Lo vers del comte de Rodes).
  • Totz homs deu far aquo que·l veyll sers fa (detto anche Lo vers del serv).
  • Un vers farai dels quatre temps del an

Note[modifica | modifica wikitesto]

  1. ^ Troubadours, 434 et 434a. Cerveri. Serveri de Girona (voir également 213a. GUILHEM DE CERVERA), su troubadours.byu.edu. URL consultato il 31 marzo 2013 (archiviato dall'url originale il 19 ottobre 2013).

Bibliografia[modifica | modifica wikitesto]

  • (EN) Cabré, Miriam. Cerverí de Girona and his Poetic Traditions. London: Tamesis, 1999. ISBN 9 781 855660 427.
  • (EN) Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0 521 574730.
  • (ES) Martín de Riquer. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

Voci correlate[modifica | modifica wikitesto]

Altri progetti[modifica | modifica wikitesto]

Collegamenti esterni[modifica | modifica wikitesto]

Controllo di autoritàVIAF (EN32018433 · ISNI (EN0000 0000 8110 8881 · SBN MILV033333 · CERL cnp00287033 · Europeana agent/base/50260 · LCCN (ENn85016589 · GND (DE102423938 · BNE (ESXX845187 (data) · BNF (FRcb120632181 (data) · WorldCat Identities (ENlccn-n85016589
  Portale Biografie: accedi alle voci di Wikipedia che trattano di biografie